Pàgines


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges

2012-06-04

Yann Tiersen!

Un video del concert d'ahir. Esta xul·lo com es flipa!
La bandera que surt al final es vermella :-)

 

2012-03-07

31è Festival de Jazz a Terrassa


Com cada any, em toca anunciar el començament, demà dia 8, del festival de Jazz de la meva ciutat.
Com ja sabeu, cada dissabte i diumenge, concerts gratuïts al matí i, entre setmana, de pagarini, al vespre.

El diumenge 18 és el Picnic.Jazz, així que ja us esteu enumerant per ordre alfabètic.


http://www.jazzterrassa.org/

2012-01-26

Recomendación francesa

Agnes Obel, una pianista danesa. Una mandri guai.
Si queréis saber más preguntad a JiCi o clickad en su página.

2011-09-25

2011-08-29

Los Toros

BREVE HISTORIA
1960 – Tras conocerse en Liverpool "El Rubiasco" y Hauku Miura se trasladan a Torremolinos donde se juntan con el resto de la formación.
1962 – Conciertos en Bélgica, Suiza y Alemania.
1965 – Quedan segundos en el Festival de Benidorm, por detrás de Federico Cabo.
1967 – Componen la primera versión del ‘La-la-lá’. Serrat la adapta al catalán.
1966 - Nº1 en Holanda con "Papas Aliñas"
1968 - Massiel gana el Festival de Eurovisión con el ‘La-la-lá’.
1969 – Los Toros se disuelven tras tocar en la terraza de "Casa Pepe". Un concierto inolvidable

UN GRUPO MÍTICO
LOS TOROS es una banda envuelta en el misterio. Sólo llegaron a publicar un ‘LP’ para la discográfica Belter: “Botijo y regocijo”, del que sólo se pusieron a la venta 5.000 copias. A pesar de ello, este trabajo tuvo un enorme impacto en la industria discográfica, pues fue el primero que se vendió en formato cassette en la gasolineras. Hoy, estas cintas son muy difíciles de encontrar y sólo se han localizado 2 copias en manos de coleccionistas privados. Belter perdió los másteres.

LOS TOROS siempre reivindicaron la paternidad de éxitos mundiales como “El Submarino Amarillo” de los Beatles. Según ellos, esta canción es una copia de un tema que ellos compusieron en 1961 con el título de “El Submarino Colorao”. La aparición del tema de los Beatles en 1969 fue un aldabonazo insuperable para la banda española y, fruto de los tejemanejes de la industria discográfica, perdieron un juicio contra el grupo de Liverpool y se vieron abocados a la desaparición...







2011-06-26

Arriba la festa major de Sant Cugat!

Arriba la festa major de Sant Cugat...I amb ella els concertillos!

Aquest any toca Antònia Font i les seves Lamparetes. El divendres 01 de juliol a les 23:30 a la Plaça del Monestir




Jo hi aniré segur... Algú més s'hi apunta?

2011-05-31

Una de PULPo en primavers sound 2011



molt bestia el 1:30... inici apoteosic, nomes per aixo ja va valer la pena anar-hi... No vaig parar de saltar com un loco en els 10 primers minuts de concert.

2011-05-15

Fallece Pedro San Martín, bajista de La Buena Vida

Acabo de leer que ayer por la noche murió Pedro San Martín, bajista del grupo donostiarra La Buena Vida, cuando volvía a una casa rural después de un concierto de Nacho Vegas y Refree.


Para mí, fueron un descubrimiento en mi época de vacaciones en el País Vasco.

La vida es un suspiro, chicos...


2011-04-03

Edith crash


En el fons, “Edith Crash” és una banda de rock. Una banda d’una sola persona, un sol instrument i una sola veu. Però, definitivament, és rock. Brut, obscur, captivador, sensual… Crash, nascuda a Perpinyà, no encaixa en el que un espera d’una cantautora francesa.

Oblida’t d’Edith Piaf, Françoise Hardy o la chanson française i comença a pensar en el punk-rock i en una tradició musical més atlàntica: blues sense ser blues, rock sense ser rock, folk sense ser folk, western sense ser western… El tot i el res. Com en la teoria del caos, però en cançons contemporànies!

2011-03-13

30è festival de jazz a terrassa

Aquest proper dimecres, i fins el 3 d'abril, comença a Terrassa el Festival de Jazz, que aquest any arriba ja a la 30ena edició.

Com ja fa uns quants anys, espero veure-us a tots per aquí en algun dels concertillos gratuïts de dissabte al migdia al sol i al Picnic.Jazz a Vallparadís, que serà el proper dia 27 de març (diumenge).

I, evidentment, si decidiu venir a algun concert de "pagarini" a la Jazz Cava al vespre, us podeu quedar a dormir a casa meva, està al costat... que casa meva, és casa vostra, casa de tots!!!!

Aniversari - Manel

Per molts anys junts!

2011-03-08

una del montón-sala maria plans (tsa)

Una del montón parte de la soledad. Cuatro individuos se encuentran en un mismo lugar metafórico, un lugar de soledad, de agrias realidades, de gestos repetidos y sonidos interrumpidos.

Poco a poco a través del movimiento se van abriendo ventanas, desaparece la asfixia del día a día y entra una nueva manera de mirarse a sí y al mundo. Aparece la magia de la revelación, de la sonrisa, del amor que lo inunda todo, empezando por el individuo.

Las palabras de la Szymborska inspiran y acompañan así la entrada en un mundo nuevo donde nada se describe y todo se intuye, un mundo donde se asume el dolor que acompaña nuestras vidas y encontramos la ternura y la ironía necesarias para aceptarlo. El caso se convierte en destino, nuestra finitud desaparece en la infinidad de la naturaleza y nuestro orgullo de humanos se rompe delante una sonrisa. Las sombras desaparecen gracias a la aceptación total y sincera de la casualidad absoluta que gobierna nuestras vidas.

Así, poco a poco empieza un viaje en un mundo poético y fantástico que existe justo al lado del nuestro y que muchas veces no vemos. El mundo de nuestra individualidad más profunda con todos sus claroscuros y el mundo de todas las posibilidades nunca vividas pero que podemos vivir en sueño como si fueran realidad.

A lo largo de la pieza, se van apareciendo diferentes atmósferas, diferentes estilos y lenguajes que se entremezclan para donar todos los colores de la existencia y de nuestro viaje en ella. El flamenco, la danza contemporánea, el teatro y la música, conviven así dentro de la pieza, se mezclan y se sostienen el uno al otro.

¿Quién me acompaña, sábado 12 a las 22.00h o domingo 13 a las 18.30h?

http://www.institutdelteatre.org:8080/diputacio/opencms/system/modules/org.iteatre.web/web/ca/AreaConeixer/Area.jsp?PathMenuSelec=/system/modules/org.iteatre.web/web/ca/AreaConeixer/Teatres/Sala_Maria_Plans/Programacio/&NoticiaSelec=/system/modules/org.iteatre.web/web/ca/Activitats/L_Institut_proposa_Una_del_monton_marc_2011&TipusElem=ACTIVITAT&Historic=

http://www.unadelmonton.com/Elespectaculo.htm

2011-02-20

adele en bcn


Entre tanta disertación de belleza y libertad de la entrada anterior, me ha venido a la cabeza esta cantante, Adele... la tía guapa no es, libre no lo sé, pero canta que a muchas siliconadas.muñequitas.de.videoclip de ésas que abundan por el mundillo del artisteo ya les gustaría...

Además, el próximo 1 de abril (viernes), viene a bcn (bikini). ¿Alguien se apunta conmigo?

2011-02-12

Estúpida Erikah

Us presento un grup que comença a sonar i són de la meva ciutat, els Estúpida Erikah. Un d'ells anava a classe amb mi, el Masana.

La cançó, Tres acords per la balada d'en Joan Matraca, parla d'en Matraca, un personatge dels pocs que ja queden per aquesta ex.industrial ciutat. El Matraca és pintor, alt i molt prim, amb barba. Sempre balla i salta pel carrer i diu coses boniques a les dones que passen al seu costat. Un dia me'l vaig trobar al passatge de sota casa i li vaig preguntar què feia. "Escolto el mar", em va dir.

Aquí us deixo la cançó que li han dedicat aquests terrassencs a una persona entranyable i de bon cor...


En el fons, sempre he cregut que en Matraca no està tan boig...

2011-02-11

Alfonsina y el Mar

Seguint amb el post de la Marta, aprofito per penjar aquí una de les meves cançons preferides, Alfonsina y el Mar, amb música d'Ariel Ramírez y lletra de Félix Luna, que explica poèticament la mort d'Alfonsina Storni, que diuen que es va suicidar endinsant-se en el mar...

La interpretació ha de ser la de Mercedes Sosa, sens dubte la més gran.





Por la blanda arena
Que lame el mar
Su pequeña huella
No vuelve más
Un sendero solo
De pena y silencio llegó
Hasta el agua profunda
Un sendero solo
De penas mudas llegó
Hasta la espuma.

Sabe Dios qué angustia
Te acompañó
Qué dolores viejos
Calló tu voz
Para recostarte
Arrullada en el canto
De las caracolas marinas
La canción que canta
En el fondo oscuro del mar
La caracola.

Te vas Alfonsina
Con tu soledad
¿Qué poemas nuevos
Fuíste a buscar?
Una voz antigüa
De viento y de sal
Te requiebra el alma
Y la está llevando
Y te vas hacia allá
Como en sueños
Dormida, Alfonsina
Vestida de mar.

Cinco sirenitas
Te llevarán
Por caminos de algas
Y de coral
Y fosforescentes
Caballos marinos harán
Una ronda a tu lado
Y los habitantes
Del agua van a jugar
Pronto a tu lado.

Bájame la lámpara
Un poco más
Déjame que duerma
Nodriza, en paz
Y si llama él
No le digas que estoy
Dile que Alfonsina no vuelve
Y si llama él
No le digas nunca que estoy
Di que me he ido.

Te vas Alfonsina
Con tu soledad
¿Qué poemas nuevos
Fueste a buscar?
Una voz antigua
De viento y de sal
Te requiebra el alma
Y la está llevando
Y te vas hacia allá
Como en sueños
Dormida, Alfonsina
Vestida de mar.

La danza de los nadie

Una cançó d'un gran grup com a homenatge al poble egipci, "La danza de los nadies" de Hechos contra el decoro, que trobo molt adient per al que està passant al món àrab. Per fi el poble decideix al carrer!
Poble: 2. Dictadors: 0. (gols en pròpia porta de Ben Ali i Mubarak). I el partit seguiex, qui serà el següent? Que es vagin preparant!!!