Pàgines


2010-10-16

berlin - coque malla



bueno, como la música que cuelgo aquí es para ir a dormir (mandris Musik) y son casi las 3 de la tarde, hora de ir a hacer la siesta, quiero compartir con vosotros esta canción de coque malla, ex-ronaldos, berlin... para que hagáis una "bona migdiada"...


porque ya sabéis que berlin es una de "mis" ciudades, de esas que me han llegado al alma y ahí se han quedado... y espero que por mucho tiempo...




... voy a llegar hasta el mar, el mar me cura la herida...

2010-10-15

Gilbert Garcin, dijous dia 21 a les 19.00

S'havia de marcar una data i com que jo vaig ser qui ho va proposar... Espero que siguem quants mes millor!
Recordeu que es a C/ Santa Teresa, nº8 08012 Barcelona. 934 159 556




PS: Tanquen a les 20.00h.

2010-10-14

Sober, by Tool

No puc no penjar aquesta cançó. No puc no ensenyar-vos aquesta cançó. La venia escoltant ara.
Té una lletra molt bona, un videoclip molt currat i Tool es un grup molt interessant. Espero que us agradi.


2010-10-12

noies no compreu DOVE!!!

antony and the johnsons - swanlights






se acaba de publicar el cuarto álbum de uno de mis grupos preferidos, de esos que escucho con el iPod a toda castaña por las mañanas en la cama (va por vosotros, ra, jan y dídac!!!), Antony and the Johnsons...




mi prima la txeese dirá que son unos mandris, pero para mí, más que cerebrino-mandris, son una de mis dosis diaria de vitalidad y sentimiento...



mientras espero que vengan a bcn en concierto, quedaros con este video, thank you for your love...

2010-10-11

Nova etiqueta



Aprofitant el comentari d'en Francis Black, que us recomano cliqueu perquè l'ha clavat!,


m'he decidit a col·locar una nova etiqueta, que com ja us vaig comentar, que crec que ens manca al blog. (MasterPaul help!)

Seguro que Jan la aprovechará al máximo pero aprovecho para poner la poesia que me inspiró todo esto...


Cercant un perquè
vaig trobar paraules no escrites
enfosades rera la pell
de les meves neurones podrides.
És in-cultura el que precedeix
qualsevol dels actes
que governen el meu destí?
Ni Punset
ni Hawking
ni aquells que amb paraules cerquen el sentit
trobaran l'inexistent.

Ginseng'Txeese (C)!

La Pubilla de Santako

Sabeu que sóc una noia indecisa... i no m'acabo de decidir a l'hora de triar la foto del perfil.


Hauríeu de triar entre:
 


2010-10-05

Ryszard Kapuscinski

Si no ho heu fet ja, us recomano la lectura de qualsevol de les obres d'aquest autor. Un corresponsal de guerra polonès que ha escrit sobre els conflictes on ha estat, majoritàriament a l'Àfrica, donant la seva particular visió dels fets. Per mi el millor és "Ébano", un recull de les seves experiències africanes. Us deixo un fragment d'un altre llibre que se'm va quedar gravat i sempre tinc a la vista a l'habitació:

La frontera no es sinó el estrés, incluso el miedo (mucho menos a menudo, la liberación). La noción del límite puede entrañar la de algo definitivo, la puerta puede cerrarse detrás de nosotros para siempre: ésta es la frontera entre la vida y la muerte. Los dioses conocen estas inquietudes, y por eso intentan ganarse partidarios entre los hombres, para lo cual les prometen que, como premio, podrán entrar en el reino de los cielos, que será, precisamente, infinito. El paraíso del dios de los cristianos, el de Yahvé y el de Alá no tiene fronteras. Los budistas saben que el nirvana es el estado de plácida felicidad sin límite. En una palabra, lo más deseado, esperado y anhelado por todo el mundo no es sinó esa incondicional, total y absoluta infinidad.

És un fragment del llibre "El imperio", i si no recordo malament ho escriu en un moment en que es troba a la frontera entre la URSS i Mongòlia, en la immensitat de l'estepa i front una tanca. Em sembla un dels millors al·legats contra l'absurditat de les fronteres. Altres llibres que recomanaria són aquest mateix de "El imperio", "Viajes con Herodoto" i "El emperador".

Blade Runner: like tears in the rain

Jo enlloc de proposar coses, vaig recomenant coses... hehe. Bueno una exposició si que he proposat, ja encarrilarem el tema...

Heu vist Blade Runner? Doncs si no ho heu fet, ho heu de fer! És un clàssic que millora amb el temps, i ja és díficil això. El final de la pel·lícula és un dels millors finals que he vist, i segons diuen, que s'han fet. Sobretot pel discurs de l'actor Rutger Hauer, que es colosal. A vegades penso que és la millor escena de cine que he vist mai, perquè és com la cirereta d'un pastís. I la banda sonora de la pel·lícula és magnífica. Hi han moltes edicions pero la millor és aquesta. Si us interessa us passo el torrent perque us la baixeu. I de la peli també!


2010-10-03

Sabadell - la capital de paleontologia de Catalunya

El sabado no pude ir en la excursio, pero he visitado el museo de paleontologia en Sabadell, era el dia de Portes Obertes :)
Esta muy waiii :)

S’ha inaugurat l’Espai Miquel Crusafont a Sabadell

http://www.icp.cat/index.php?sub=presentacio&tipus=tot&lang=esp

Blancanieves y la Rusia roja


Aquesta dimecres a les 22,00h dins el cicle de cinema polonès contemporani a la Filmoteca fan la pel·lícula "Blancanieves y la Rusia roja" http://alpacine.com/pelicula/23168/. Una proposta arriscada, ho sé, però de vegades es descobreixen grans perles. A veure si algú s'anima, que arriscar-me sol no és tant emocionant.

marilyn oculta

domingo de otoño por la mañana... hoy me quedo en casa, después de un sábado excursionista... empiezo a leer este artículo sobre marilyn monroe y resuenan demasiadas cosas fuertemente dentro de mí... lo reconozco, exceptuando algún caso muy particular, nunca he sido una mitómana, pero este reportaje me desconcierta y me hace darle demasiadas vueltas a algunas cosas que comparto...

me quedo con los comentarios del prólogo de tabucchi...

"Si las personas escasamente sensibles e inteligentes tienden a hacer daño a los demás, las personas demasiado sensibles y demasiado inteligentes tienden a hacerse daño a sí mismas"

"La imagen que Marilyn ha dejado de sí misma esconde un alma que pocos sospechaban. De gran belleza, es un alma que la psicología barata calificaría de neurótica, como se puede calificar de neurótico a todo el que piensa demasiado, a todo el que ama demasiado, a todo el que siente demasiado".

creo que este blog es un blog de neuróticos, empezando por mí... !viva la neurosis!



2010-10-02

sergi sirvent - piano

acabo d'arribar d'un concert de piano a l'auditori de terrassa d'en sergi sirvent, un pianista de valldoreix que fa anys viu aqui a tsa, i professor d'un amic meu...

momento zen...

aqui deixo una entrada del youtube per que el coneixeu...

2010-10-01

terrassa noves tendències

Us informo d'un festival que fan aquests dies per la meva meravellosa ciutat, el VIII Festival Internacional de les arts del moviment i multidisciplinàries. Va començar ahir i acaba diumenge vinent i hi ha activitats gratuïtes per les places i carrers del centre.

Si us barrufa, ja ho sabeu! Casa meva és casa vostra, casa de tots...

Aqui deixo el link, per si voleu donar-li un cop d'ull. Vinga, que com el Vallès no hi ha res!