Aquest blog pretén ser el punt de trobada entre una colla d'amics amb un objectiu comú; anar a fer una birra de tant en tant... i si pot ser amenitzar-la amb alguna activitat de culte com ara cine, concerts, exposicions... en fi, qualsevol excusa és bona per acabar prenent una cerveseta fresqueta...mmm
Hoy me gustaría felicitar al miembro más viejuno de este blog en el día de su cumpleaños, 17 de octubre, y no voy a decir cuántos, que ya son muchos, pero muy bien llevados...
Felicidades, Jan!
Alles gute zum Geburtstag!
Liebe, Freunde, Gesundheit, Bier und Kultur!!!!!!!!!
Tots tenim uns origens musicals inconscients en el nostre interior. Són aquelles cançons, aquells ritmes que tu escoltaves sense voler a casa, al cotxe... era la música dels pares. Avui faré una selecció que la podria firmar ma mare com la música de la seva vida. Ella acostumava a posar el tocata a tot drap el dissabte al matí mentre feia neteja. Amb tres mansos a casa necessitava música MOLT ENERGÈTICA i aquí la mostra.
He buscat música de concerts que sempre molen més, amb cançons imperfectes però amb màxim sentiment (de fet així també és com m'agraden les persones i suposo que per això US ESTIMO MOOOOLT....)
Hombre lobo en París, LA UNION
En algun lugar, DUNCAN DHU
Cadillac Solitario, LOQUILLO Y LOS TROGLODITAS
Cruz de Navajas, MECANO (INIGUALABLE!!!!)
(brutal.... Y Maria se moja las ganas en el cafe, Magdalenas del sexo convexo"
Es una poètica manera de -intercanviant les paraules- dir:
"Y María se moja las magdalenas en el café, Ganas de sexo convexo...QUINA LLETRA!!!!!!!!!!!!)
Son 4 dias, EL ULTIMO DE LA FILA
(atenció a Quimi Portet a la Guitarra elèctrica, un puto crack!)
Y la mes mítica.... tot i que escoltant-la ara em sembla una mica cursi...
bueno, como la música que cuelgo aquí es para ir a dormir (mandris Musik) y son casi las 3 de la tarde, hora de ir a hacer la siesta, quiero compartir con vosotros esta canción de coque malla, ex-ronaldos, berlin... para que hagáis una "bona migdiada"...
porque ya sabéis que berlin es una de "mis" ciudades, de esas que me han llegado al alma y ahí se han quedado... y espero que por mucho tiempo...
S'havia de marcar una data i com que jo vaig ser qui ho va proposar... Espero que siguem quants mes millor! Recordeu que es a C/ Santa Teresa, nº8 08012 Barcelona. 934 159 556
No puc no penjar aquesta cançó. No puc no ensenyar-vos aquesta cançó. La venia escoltant ara. Té una lletra molt bona, un videoclip molt currat i Tool es un grup molt interessant. Espero que us agradi.
se acaba de publicar el cuarto álbum de uno de mis grupos preferidos, de esos que escucho con el iPod a toda castaña por las mañanas en la cama (va por vosotros, ra, jan y dídac!!!), Antony and the Johnsons...
mi prima la txeese dirá que son unos mandris, pero para mí, más que cerebrino-mandris, son una de mis dosis diaria de vitalidad y sentimiento...
Si no ho heu fet ja, us recomano la lectura de qualsevol de les obres d'aquest autor. Un corresponsal de guerra polonès que ha escrit sobre els conflictes on ha estat, majoritàriament a l'Àfrica, donant la seva particular visió dels fets. Per mi el millor és "Ébano", un recull de les seves experiències africanes. Us deixo un fragment d'un altre llibre que se'm va quedar gravat i sempre tinc a la vista a l'habitació:
La frontera no es sinó el estrés, incluso el miedo (mucho menos a menudo, la liberación). La noción del límite puede entrañar la de algo definitivo, la puerta puede cerrarse detrás de nosotros para siempre: ésta es la frontera entre la vida y la muerte. Los dioses conocen estas inquietudes, y por eso intentan ganarse partidarios entre los hombres, para lo cual les prometen que, como premio, podrán entrar en el reino de los cielos, que será, precisamente, infinito. El paraíso del dios de los cristianos, el de Yahvé y el de Alá no tiene fronteras. Los budistas saben que el nirvana es el estado de plácida felicidad sin límite. En una palabra, lo más deseado, esperado y anhelado por todo el mundo no es sinó esa incondicional, total y absoluta infinidad.
És un fragment del llibre "El imperio", i si no recordo malament ho escriu en un moment en que es troba a la frontera entre la URSS i Mongòlia, en la immensitat de l'estepa i front una tanca. Em sembla un dels millors al·legats contra l'absurditat de les fronteres. Altres llibres que recomanaria són aquest mateix de "El imperio", "Viajes con Herodoto" i "El emperador".
Jo enlloc de proposar coses, vaig recomenant coses... hehe. Bueno una exposició si que he proposat, ja encarrilarem el tema...
Heu vist Blade Runner? Doncs si no ho heu fet, ho heu de fer! És un clàssic que millora amb el temps, i ja és díficil això. El final de la pel·lícula és un dels millors finals que he vist, i segons diuen, que s'han fet. Sobretot pel discurs de l'actor Rutger Hauer, que es colosal. A vegades penso que és la millor escena de cine que he vist mai, perquè és com la cirereta d'un pastís. I la banda sonora de la pel·lícula és magnífica. Hi han moltes edicions pero la millor és aquesta. Si us interessa us passo el torrent perque us la baixeu. I de la peli també!
Aquesta dimecres a les 22,00h dins el cicle de cinema polonès contemporani a la Filmoteca fan la pel·lícula "Blancanieves y la Rusia roja" http://alpacine.com/pelicula/23168/. Una proposta arriscada, ho sé, però de vegades es descobreixen grans perles. A veure si algú s'anima, que arriscar-me sol no és tant emocionant.
