Aquest blog pretén ser el punt de trobada entre una colla d'amics amb un objectiu comú; anar a fer una birra de tant en tant... i si pot ser amenitzar-la amb alguna activitat de culte com ara cine, concerts, exposicions... en fi, qualsevol excusa és bona per acabar prenent una cerveseta fresqueta...mmm
Ha arrivat el mes de març i, com cada any per aquestes dates, comença el Festival de Jazz de Terrassa. El que abans durava 4 setmanes, ha minvat a 2 i mitja per aquesta meravellosa paraula que comença per C i acava per I i que no penso anomenar, de l'empatxamenta que portem tots a sobre de tant sentir-la.
Els dos propers dissabtes hi ha concertillo gratis a l'aire lliure a les 12h. Qui s'animi a venir al estrarradio, està convidat després a un pollo a l'ast a casa, per no perdre "belles" tradicions.
I apunteu el diumenge 17 de març... Picnic.Jazz a Vallparadís... Com cada any, que cadascú porti alguna cosa i compartim... i fem de tot, menys escoltar música... ;)
Marina Abramovic, és una dona sèrbia de caràcter fort, valent i decidit. La va esculpir una infància dura, on era educada gairebé sota un règim militar, molt disciplinat i sense amor.
Tot això va esclatar durant la seva joventut, va explotar la seva ràbia, la seva angoixa i ho va fer convertint-se en una de les pioneres de les performances, sense por a la crítica. Utilitzava el seu cos per fer captar l'atenció de la gent, reivindicar-se i mostrar al món tot allò que duia dins. Tot acompanyada de l'Ulai, el seu amor, el seu company de viatge durant molts anys, l'únic que la podia comprendre i seguir durant un temps, fins a l'explosió, el seu ritme era massa alt, massa extrem.
Ruptura, desconcert, retrobament.
Retrobament amb ella mateixa, amb un objectiu: seguir exterioritzant tota la energia vital que portava encara dins. Tenia corda per estona, volia demostrar que el que ella feia era PUR ART. Art dinàmic, art viu.
Fer-se un nom li va costar milers de trucades, faxos, vols, maldecaps... No ho va fer per obtenir certa reputació, volia arribar al cim, obtenir un nom que li obris qualsevol porta. Va acceptar que el seu art es convertis en negoci, sino era impossible arribar al màxim de gent.
I així ho va aconseguir, va arribar al MOMA, dues plantes senceres per a ella (poca broma) i encara amb forces per reinventar-se i arribar fins al seu límit. Èxit rotund. Retrobament, ara sí, amb Ulai, emoció màxima, negoci màxim.
Aquí el trailer del film, que ha estat nomenat al millor documental independent Spirit Awards 2013, premi del públic al millor documental al festival de Berlín.
