Pàgines


2010-12-20

El fred modifica la trajectèria dels peixos de Pierre Szalowski


Alguns nadals són inoblidables. I el de 1998 al Quebec serà sempre recordat per un nen que en aquell temps tenia onze anys. Va ser llavors quan els seus pares li van anunciar que es volien separar. Pensava que a ell no podia passar-li una cosa així, i es va enfadar i va plorar més que mai. I va cridar al cel: ajunda'm, però ell era tant petit i el cel tant gran... Aquell anit hi va haver una tempesta com mai s'havia vist al Quebec.
Aquella marcaria la vida del nen i la dels seus veïns, perquè les situacions extraordinàries fan que les coses es vegin d'una manera diferent. I a la petita comunitat colgada sota la capa de gel hi varen florir relacions inesperades i algunes persones vàren recordar sentiments que tenien oblidats.

El fred modifica la trajectòria dels peixos és la història d'una felicitat caigua del cel. Una narració que commou, tendra i optimista, en la qual una inesperada tempesta de gel canvia la vida d'un nen d'onze anys, la dels seus veïns i la trajectòria d'uns peixos molt especials. Una novel·la càlida que recupera l'esperança i ens mostra el costat lluminós dels éssers humans. Una petita perla fresca i inesperada que us recomano sense cap dubte.

9 comentaris:

  1. Mariwave, per fi algú que recomana alguna cosa interessant!!! tant de video del youtube m'estava deixant atontat!

    Per cert, jo sempre m'he preguntat si els peixos ploren.

    Algú ho sap??

    ResponElimina
  2. Els peixos no ploren perquè quan reaccionen per algun fet trist i s'activa el mecanisme de segregació de la llàgrima ja no se'n recorden de perquè han de plorar i ho deixen estar.

    ResponElimina
  3. Els peixos no ploren xavals perquè no tenen glàndules lacrimals!
    Però lo xungo és que els peixos no tenen parpelles, llavors es veuen obligats a dormir amb els ulls oberts. Per poder fer-ho tranquilament esperen que es faci fosc, o dormen de cantó o es fiquen dins una cova.
    Faig una crida des d'aquí a tothom que tingui aquari a què apaguin els llums per la nit, i una estoneta desprès de dinar, per no torturar els seus peixets, condemnats a no poder dormir tranquilament, a més d'estar enclaustrats en una caixa de vidre i saber-se condemnats a morir-hi allà. I a sobre, els pobres no poden ni plorar!
    Que vida más perra! Digo, que vida más pez!

    ResponElimina
  4. Jo la pregunta que em faig és: realment necesiten la foscor per dormir els peixos? Si jo puc dormir amb les persianes fins a dalt de tot, puc estar segura de que no sóc un peix? Si no tanquen mai els ulls, com tenim la certesa de que realment dormen?
    ALGÚ HO HAVIA DE DIR!

    ResponElimina
  5. Com era allo? Comentari del mes? Doncs comentari del mes per Txeese! El de les 10.59.

    ResponElimina
  6. Marion, no ets un peix, només a la Carpa de Vilanova i la Geltrú li agrada veure en porró.
    Potser els peixos no dormen, però llavors, com poden sommiar truites?
    Fingolfin, gràcies per tanta predisposició...i millora't!

    ResponElimina
  7. jo no sé si els peixos ploren o no... però m'encanta això que diu que sota la capa de gel algunes persones van recordar sentiments que tenien oblidats... m'acabo d'enrecordar que US ESTIMO MOLTISSIM!!!!!!!!!!
    muak!

    ResponElimina
  8. Doncs jo crec que els peixos sí que ploren, i molt! Sinó com s'explica l'augment del nivell del mar? Que no ens la colin amb l'excusa del canvi climàtic! I ploren per què cada cop hi ha menys nudistes al món! Despullem-nos per aturar la crescuda dels oceans!!!

    ResponElimina
  9. Jo crec que els peixos no ploren, sinó que Beben y vuelven a berer!!! Así ke además son reincidentes!!!
    Aquesta nit cantem-la tots ben fort a les 12h en punt!!!!

    ResponElimina