domingo de otoño por la mañana... hoy me quedo en casa, después de un sábado excursionista... empiezo a leer este artículo sobre marilyn monroe y resuenan demasiadas cosas fuertemente dentro de mí... lo reconozco, exceptuando algún caso muy particular, nunca he sido una mitómana, pero este reportaje me desconcierta y me hace darle demasiadas vueltas a algunas cosas que comparto...
me quedo con los comentarios del prólogo de tabucchi...
"Si las personas escasamente sensibles e inteligentes tienden a hacer daño a los demás, las personas demasiado sensibles y demasiado inteligentes tienden a hacerse daño a sí mismas"
"La imagen que Marilyn ha dejado de sí misma esconde un alma que pocos sospechaban. De gran belleza, es un alma que la psicología barata calificaría de neurótica, como se puede calificar de neurótico a todo el que piensa demasiado, a todo el que ama demasiado, a todo el que siente demasiado".
creo que este blog es un blog de neuróticos, empezando por mí... !viva la neurosis!
me quedo con los comentarios del prólogo de tabucchi...
"Si las personas escasamente sensibles e inteligentes tienden a hacer daño a los demás, las personas demasiado sensibles y demasiado inteligentes tienden a hacerse daño a sí mismas"
"La imagen que Marilyn ha dejado de sí misma esconde un alma que pocos sospechaban. De gran belleza, es un alma que la psicología barata calificaría de neurótica, como se puede calificar de neurótico a todo el que piensa demasiado, a todo el que ama demasiado, a todo el que siente demasiado".
creo que este blog es un blog de neuróticos, empezando por mí... !viva la neurosis!
La verdad es que Marilyn siempre me ha despertado una gran curiosidad por conocerla más. Esta mañana estabamos Fingolfin y yo desayunando bajo el sol y en la portada del magazin la veo!!Me lo he leio enterito y la verdad es que me han entrada ganas de leerme el libro "fragmentos" y descubrir más sobre sus pensamientos....
ResponEliminaGran frase la de Tabucchi, da que pensar!!!
Fijaros en un detalle importante en la frase de Tabucchi: el adverbio DEMASIADO, y es ahi donde aparece la controversia, que es demasiado?? cual es el limite... la conclusión es que como en todos los aspectos de la vida el equilibrio es imprescindible y cada cual tiene el suyo. No es bueno estar viviendo en ningun DEMASIADO.
ResponEliminaDemasiado entusiasmo, demasiado escepticismo, demasiado dormir, demasiada juerga, demasiado pensar...
¿demasiadas cervezas? ¿demasiada cultura? creo que no...
ResponEliminael límite, sin duda, lo ponemos nosotros...
Doncs jo no estic d'acord amb la frase del tal Tabucchi. Per què sensibilitat i intel·ligència han d'anar lligats? No es pot ser insensible i intel·ligent? Ni sensible i burro? El que crec és que a més intel·ligència més capacitat per fer mal, als altres i a un mateix, la sensibilitat, en tot cas, ens farà adonar o no del mal causat.
ResponEliminaDidac, la teva pregunta m'ha recordat a una conversa que vem tenir fa uns mesos sobre la inteligència racional i l'emocional!!
ResponEliminadidac, jo no crec pas que sensibilitat i intel.ligència han d'anar lligats i no crec que aqui el tabucchi ho utilitza com un tandem indisoluble, simplement ho veig com una possible combinació d'aquestes dues qualitats humanes... evidentment, es pot ser intel.ligent i insensible, burro i sensible, burro i insensible i intel.ligent i sensible... d'aquestes 4 possibles combinacions, cadascú tria la que més li agrada... jo tinc clara la que m'agrada com a sinèrgia en una persona...
ResponEliminaJo li donaria la volta al plantejament. Quan algú ens fa mal, tendim a calificar-lo d'insensible i poc intel·ligent, pot ser una manera de protegir-nos. Quan veiem que algú es fa mal a ell mateix, el titllar-lo de sensible i intel·ligent pot ser un acte de compassió o d'intentar compendre alguna cosa que se'ns escapa. Quin és el punt de vista que preval?
ResponEliminaHaurem de convidar al Sr. Tabucchi al blog per a que ens resolgui el dubte.
Quin és el punt de vista que preval?
ResponEliminaHi ha un cuadro que surt una dona vella, pero depen com el miris surt una dona jove.
Del senyor Tabucchi em quedo amb la segona part de la frase.
punt 1. us he de confessar que m'ha costat clasificar DEMASIADO com a adverbi...
ResponEliminapunt 2.Marta, que vol dir "d'aquestes 4 possibles combinacions, cadascú tria la que més li agrada..."??? doncs, sí, jo també trio ser intel·ligent i sensible, però resulta que sóc mig soca mig pedra... quina incongruència!
punt 3. la Marilyn no seria tant intel·ligent si es va suicidar (no va saber com afrontar els seus "súper" problemes) ni seria tant sensible (va enviar a prendre pel cul tota la gent q l'estimava i els va deixar aquí tirats...)
punt4. (continuarà que el pc de fh és compartit i me'l reclama la petarda.....)
Txeese! desarrolla el punto 4!!!!
ResponEliminapunt 4. DEMASIADO...estic d'acord amb el Paui, a mí tampoc m'agraden els extrems. Però quina vida més aburrida es aquella en què tot està equilibrat no?? A VECES, hay que dormir DEMASIADO, beber DEMASIADO, salir DEMASIADO, reir DEMASIADO, follar DEMASIADO, pensar DEMASIADO, amar DEMASIADO, bailar DEMASIADO, fem una llista de coses que molen fer-les massa?? en canvi, que chungo és al dia següent quan has begut massa, has fumat massa, has pensat massa,....fem una llista de les coses que no molen fer-les massa??
ResponEliminacrec que el problema no és pensar DEMASIADO, amar DEMASIADO, sentir DEMASIADO, sinó el que en pot derivar d'aquí. I és aquí on entra el "savoir faire" d'aquestes persones massa sensibles i intel·ligents per encarrilar aquests DEMASIADOS en una bona direcció. Tot i això per mi segueix sent una contradicció; una persona intel·ligent realment sap dirigir aquests D+A2...sinó digueu-li a Einstein que pensava massa!!