Pàgines


2010-10-16

Origens musicals

Tots tenim uns origens musicals inconscients en el nostre interior. Són aquelles cançons, aquells ritmes que tu escoltaves sense voler a casa, al cotxe... era la música dels pares. Avui faré una selecció que la podria firmar ma mare com la música de la seva vida. Ella acostumava a posar el tocata a tot drap el dissabte al matí mentre feia neteja. Amb tres mansos a casa necessitava música MOLT ENERGÈTICA i aquí la mostra.

He buscat música de concerts que sempre molen més, amb cançons imperfectes però amb màxim sentiment (de fet així també és com m'agraden les persones i suposo que per això US ESTIMO MOOOOLT....)

Hombre lobo en París, LA UNION


En algun lugar, DUNCAN DHU


Cadillac Solitario, LOQUILLO Y LOS TROGLODITAS


Cruz de Navajas, MECANO (INIGUALABLE!!!!)
(brutal.... Y Maria se moja las ganas en el cafe, Magdalenas del sexo convexo"
Es una poètica manera de -intercanviant les paraules- dir:
"Y María se moja las magdalenas en el café, Ganas de sexo convexo...QUINA LLETRA!!!!!!!!!!!!)


Son 4 dias, EL ULTIMO DE LA FILA
(atenció a Quimi Portet a la Guitarra elèctrica, un puto crack!)


Y la mes mítica.... tot i que escoltant-la ara em sembla una mica cursi...


Devuelveme a mi chica, HOMBRES G

.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. Fingolfin16 d’octubre del 2010, a les 17:25

    Magnífic post. Jo em quedo amb la primera, que em sembla una canço molt bona.

    Els meus origens es remonten a Kortatu i Negu Gorriak, per una banda, i Nirvana i Guns 'n' Roses per l'altre (gracies a una epoca de la meva germana gran).
    Pero sobretot, li dec molt al programa Spuntnik.

    ResponElimina
  2. marta16 d’octubre del 2010, a les 17:29

    paulaner, trobo a faltar el "ai, nena, si vols venir al camp a collir maduixes" dels inigualables la trinca... sens dubte, tot un "greatest hits" al cotxe dels meus pares en els viatges cap a andalusia i la platja... así me quedé!!!!

    ResponElimina
  3. paulaner16 d’octubre del 2010, a les 17:32

    Això ho faré una altre dia, el post dedicat a la música del meu pare, però ja us avanço que hi sortiran coses extranyes:

    - la trinca
    - pau riba
    - sisa
    - ...

    ResponElimina
  4. Fingolfin16 d’octubre del 2010, a les 17:33

    Ah, i del mue pare he heretat els grandiosos Pink Floyd! De ma mare res... no puc amb Pimpinela!

    ResponElimina
  5. marta16 d’octubre del 2010, a les 18:22

    Y en las sombras
    Mueren genios sin saber
    De su magia concedida, sin pedirlo
    Mucho tiempo antes de nacer

    ResponElimina
  6. miriam18 d’octubre del 2010, a les 9:24

    A mi em porta molts records, però no dels meus pares, sino de mi mateixa... Suposo que era molt petita que ja estava tot el dia enganxada a la radio escoltant aquesta música. Grans records... Moltes gràcies Pau.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)